“No coneixem gent sense nom, ni llengües o cultures en les que no s’estableixin d’alguna manera distincions entre jo i l’altre, nosaltres i ells. […] El coneixement d’un mateix –sempre una construcció malgrat es consideri un descobriment– mai és totalment separable de les exigències de ser conegut pels altres de maneres específiques”.
Calhoun, Craig (ed.) (1994), Social Theory and the Politics of Identity. Oxford. Blackwell.1
Manuel Castells, al segon volum del seu llibre L’era de la informació, dedica un apartat a explicar el que entenem per identitat i la manera que tenim de construir-la. Aquest text m’ha resultat força aclaridor de cara a, com se’ns demana, argumentar en favor de l’afirmació que el “jo” és, de fet, una xarxa.
Castells defineix la identitat com el conjunt d’atributs culturals que l’individu prioritza per tal de donar-se sentit. Es per tant una construcció dirigida a la individualització i la definició personal front a l’altre. La nostra identitat és allò que ens diferencia dels demés. Ara bé la identitat, des d’una perspectiva sociològica, no es quelcom que es puga aïllar en l’individu. Es més aviat una construcció en quxcare intervenen diferents factors.
Som el que som depenent del nostre context i en aquest sentit, per tal de comprendre com construïm la nostra identitat actualment, haurem de tindre en compte els canvis socioculturals que ha produït el nou paradigma de l’era de la informació i de la comunicació.
A la societat xarxa, són cada cop més variats i accessibles els atributs culturals dels que disposem per tal de configurar la nostra identitat; de tal manera que tenim la possibilitat de configurar diferents identitats entre les quals ens podríem acollir. En aquest punt, cal fer un incís per diferenciar entre rol i identitat.
Els rols que pot adoptar un individu (esportista, pare, estudiant, activista social, etc.) dependran de la funció que desenvolupe en cada moment. Les identitats son quelcom més profund en el sentit que estan relacionades amb la manera com ens donem sentit, la manera com ens definim en un determinat context.
Com hem dit, la identitat en la societat xarxa es cada cop menys una forma concreta i unitària. Més aviat ens trobem que a cada individu poden correspondre diferents identitats, entre les quals haurà d’escollir. Tot plegat fa que, de la mateixa manera que adoptem rols diferents segons l’activitat que desenvolupem, també puguem adoptar identitats diferents en relació al context en que ens trobem.
L’organització en xarxa modifica profundament la manera que tenim d’orientar-nos socialment. Avui ens veiem abocats a construir-nos vides multidimensionals en les que ja no sols interpretem rols diferents, sinó que podem, fins i tot, definir-nos com a persones diferents atenent a contextos diferents.
1 Citat a: Manuel Castells (2003). L’era de la informació. Barcelona. Ed. UOC.
dariosanchooltra 